Taula de continguts
Malgrat que el primer vers del Daode Jing de Laozi afirma que "el nom que es pot dir no és el nom etern", la poesia sempre ha estat un aspecte important de la pràctica taoista. En els poemes taoistes, trobem expressions de l'inefable, elogis de la bellesa del món natural i referències paradoxals lúdiques al misteriós Tao. L'flor de la poesia taoista es va produir a la dinastia Tang, amb Li Po (Li Bai) i Tu Fu (Du Fu) com els seus representants més estimats.
Un excel·lent recurs en línia per a una mostra de la poesia taoista, juntament amb comentaris inspiradors, és Poetry-Chaikhana d'Ivan Granger, de la qual s'han reimpreso les dues biografies següents i els poemes corresponents. El primer poeta que es presenta a continuació és Lu Dongbin (Lu Tong Pin), un dels Vuit Immortals i el pare de l'Alquímia Interior. El segon és el menys conegut Yuan Mei.
Lu Tung Pin (755-805)
Lu Tung Pin (Lu Dong Bin, de vegades conegut com a Lu Immortal) va ser un dels Vuit Immortals dels contes populars taoistes. És difícil separar els contes llegendaris que s'han acumulat al seu voltant dels possibles fets històrics, o si els poemes que se li atribueixen van ser escrits per la persona històrica o se li atribueixen posteriorment.
Es diu que Lu Tung Pin va néixer l'any 755 a la província de Shansi de la Xina. A mesura que Lu va créixer, es va entrenar per ser un erudit a l'Imperialjutjat, però no va aprovar l'examen requerit fins tard en la vida.
Va conèixer el seu mestre Chung-Li Chuan en un mercat on el mestre taoista gargotejava un poema a la paret. Impressionat pel poema, Lu Tung Pin va convidar el vell a casa seva on van cuinar una mica de mill. Mentre el mill es cuinava, Lu es va adormir i va somiar que havia aprovat l'examen judicial, tenia una família nombrosa i, finalment, va assolir un rang destacat a la cort, només per perdre-ho tot en una caiguda política. Quan es va despertar, Chung-Li Chuan va dir:
"Abans que el mill es cuins,El somni t'ha portat a la capital".
Lu Tung Pin va quedar sorprès que el vell hagués conegut el seu somni. Chung-Li Chuan va respondre que havia entès la naturalesa de la vida, ens aixequem i caiem, i tot s'esvaeix en un moment, com un somni.
En Lu va demanar convertir-se en l'estudiant del vell, però Chung-Li Chuan va dir que a Lu li faltaven molts anys abans d'estar preparat per estudiar el Camí. Decidit, Lu ho va abandonar tot i va viure una vida senzilla per preparar-se per estudiar el Gran Tao. S'expliquen moltes històries de com Chung-Li Chuan va provar Lu Tung Pin fins que Lu va abandonar tots els desitjos mundans i estava preparat per a la instrucció.
Va aprendre les arts de l'espasa, l'alquímia exterior i interior, i va aconseguir la immortalitat de la il·luminació.
Lu Tung Pin considerava que la compassió era l'element essencial per realitzar el Tao. EllÉs molt venerat com un metge que va servir als pobres.
Poemes de Lu Tung Pin
La gent pot seure fins que el coixí s'hagi desgastat
La gent pot seure fins que el coixí estigui desgastat,
Però mai no sàpiga del tot la veritat real:
Deixa'm parlar del Tao definitiu:
És aquí, consagrat dins nostre.
Què és el Tao?
Què és el Tao?
És només això.
No es pot convertir en veu.
Si insisteixes en una explicació,
Això vol dir exactament això.
Yuan Mei (1716-1798)
Yuan Mei va néixer a Hangchow, Chekiang durant la dinastia Qing. De nen, va ser un estudiant amb talent que va obtenir el títol bàsic als onze anys. Va rebre la màxima titulació acadèmica als 23 anys i després va anar a estudis superiors. Però Yuan Mei va fracassar en els seus estudis de la llengua manxú, la qual cosa va limitar la seva futura carrera governamental.
Vegeu també: Història de la frase Wicca "So Mote it Be"Com molts dels grans poetes xinesos, Yuan Mei va exhibir molts talents, treballant com a funcionari del govern, professor, escriptor i pintor.
Finalment, va deixar el càrrec públic i es va retirar amb la seva família a una finca privada anomenada "El jardí de la satisfacció". A més d'ensenyar, es guanyava la vida generosament escrivint inscripcions funeràries. Entre altres coses, també va recollir històries de fantasmes locals i les va publicar. I va ser un defensor de l'educació de les dones.
Va viatjar una mica i aviat es va guanyar la reputació deel poeta preeminent del seu temps. La seva poesia està profundament compromesa amb els temes Chan (Zen) i taoistes de la presència, la meditació i el món natural. Com assenyala el biògraf Arthur Whaley, la poesia de Yuan Mei "fins i tot en el seu moment més lleuger sempre va tenir un toc de sentiment profund i, en el seu moment més trist, pot encendre una sobtada espurna de diversió".
Poemes de Yuan Mei
Pujant la muntanya
Vaig cremar encens, vaig escombrar la terra i vaig esperar
un poema per venir...
Després vaig riure, i vaig pujar a la muntanya,
recolzada al meu bastó.
Com m'agradaria ser mestre
de l'art del cel blau:
vegeu quants branquetes de núvol blanc com la neu
ha embrutat fins ara.
Vegeu també: Els usos màgics de l'encensAcabo de fer
Un mes sol a porta tancada
Llibres oblidats, recordats, de nou clars.
Venen poemes, com ara aigua a la piscina
Ben,
amunt i fora,
des del perfecte silenci.
Citeu aquest article Formateu la vostra citació Reninger, Elizabeth. "Poesia taoista". Learn Religions, 16 de setembre de 2021, learnreligions.com/taoist-poetry-3183015. Reninger, Elizabeth. (2021, 16 de setembre). Poesia taoista. Recuperat de //www.learnreligions.com/taoist-poetry-3183015 Reninger, Elizabeth. "Poesia taoista". Aprendre religions. //www.learnreligions.com/taoist-poetry-3183015 (consultat el 25 de maig de 2023). copiar la citació