Hun & Po Ethereal & L'ànima corporal en el taoisme

Hun ("ànima-núvol") i Po ("ànima blanca") són els noms xinesos de l'ànima etèria i corporal (o consciència sense forma i tangible) dins de la filosofia, la medicina i la pràctica taoista xinesa.

Hun i Po s'associen típicament amb el model Cinc Shen del llinatge Shangqing del taoisme, que descriu els "esperits" que resideixen en cadascun dels cinc òrgans yin. Dins d'aquest context, l'Hun (ànima eteri) s'associa amb el sistema d'òrgans del fetge i és l'aspecte de la consciència que continua existint --en àmbits més subtils-- fins i tot després de la mort del cos. El Po (ànima corporal) s'associa amb el sistema d'òrgans pulmonars i és l'aspecte de la consciència que es dissol amb els elements del cos en el moment de la mort.

En el seu article de dues parts publicat per Acupuncture Today , David Twicken fa un bon treball presentant no només el model Five Shen sinó també quatre altres, que junts ofereixen contrastos de vegades , visions de vegades solapades del funcionament de Hun i Po dins d'una ment del cos humà. En aquest assaig, examinarem breument dos d'aquests cinc models i, a continuació, els posarem en conversa amb un model ioguic tibetà de dos aspectes de la ment que sorgeixen mútuament (és a dir, "quedar-se" i "moure").

Hun & Po com a sense forma & Consciència tangible

Poèticament, el funcionament de Hun i Po és descrit aquí pel Mestre Hu, unPracticant de qigong de Shaolin: té a veure amb la relació entre la consciència sense forma i la tangible, la segona relacionada amb les percepcions sensorials, i la primera amb els àmbits més subtils de l'aparició de fenomens associats als Tres Tresors:

El mestre Hu continua amb una elaboració d'aquestes dinàmiques; i acaba assenyalant que, com tota l'existència cíclica, la relació entre Hun i Po és un aparentment "cicle sense fi", que és transcendit "només per allò aconseguit", és a dir, pels Immortals (en la seva transcendència de tota dualitat):

Els cicles a què es fa referència aquí són "interminables" des de la perspectiva d'una ment identificada dualistament ambles formes i els moviments del món fenomènic. Com explorarem més endavant en aquest assaig, escapar d'aquest dilema té a veure amb transcendir totes les polaritats mentals, i en particular la polaritat en moviment/permanència (o canviar/invariable), a nivell experiencial.

El marc de Yin-Yang per comprendre Hun & Po

Una altra manera d'entendre Hun i Po és com una expressió de Yin i Yang. Tal com apunta Twicken, el marc Yin-Yang és el model fonamental de la metafísica xinesa. En altres paraules: és en la comprensió de com el Yin i el Yang es relacionen entre ells (com a sorgint i interdependent) que podem entendre com --des d'una perspectiva taoista-- totes les parelles d'oposats "ballen" junts, com no. -dos i no-un: apareixer sense existir com a entitats fixes i permanents.

D'aquesta manera de veure les coses, Po s'associa amb Yin. És el més dens o físic dels dos esperits i també es coneix com l'"ànima corporal", ja que torna a la terra -dissolint-se en elements bruts- en el moment de la mort del cos.

Hun, en canvi, està associat amb Yang, ja que és el més lleuger o subtil dels dos esperits. També es coneix com l'"ànima eteri" i en el moment de la mort abandona el cos per fondre's en àmbits més subtils de l'existència.

En el procés de cultiu taoista, el practicant busca harmonitzar els huns i elsPo, d'una manera que gradualment permet que els aspectes Po més densos suportin cada cop més plenament els aspectes huns més subtils. El resultat d'aquest tipus de procés de perfeccionament és la manifestació d'una manera de ser i una manera de percebre coneguda pels practicants taoistes com "El Cel a la Terra".

Quedar & Moure's a la tradició del Mahamudra

A la tradició del Mahamudra tibetana (associada principalment amb el llinatge Kagyu), es fa una distinció entre els aspectes permanent i moviment de la ment. (conegut també com a perspectiva de la ment i perspectiva de l'esdeveniment).

L'aspecte permanent de la ment fa referència més o menys al que de vegades també s'anomena capacitat de testimoni. És la perspectiva des de la qual s'observa el sorgiment i la dissolució de diversos fenòmens (pensaments, sensacions, percepcions). És l'aspecte de la ment que té la capacitat de romandre naturalment "present contínuament" i no afectat pels objectes o esdeveniments que sorgeixen dins d'ella.

L'aspecte moviment de la ment es refereix a les diverses aparences que, com les ones d'un oceà, sorgeixen i es dissolen. Aquests són els objectes i els esdeveniments que semblen tenir una durada espai/temps: un sorgir, un perdurable i una dissolució. Com a tals, semblen patir canvis o transformacions, en oposició a l'aspecte permanent de la ment, que no canvia.

Un practicant de Mahamudratrens, en primer lloc, en la capacitat de canviar entre aquestes dues perspectives ( quedar i moure ). I després, eventualment, experimentar-los com a sorgints simultàniament i indistinguibles (és a dir, no duals), de la manera en què les ones i l'oceà, com l'aigua, en realitat sorgeixen i no es poden distingir mútuament.

El taoisme es troba amb Mahamudra per una tassa de te

La resolució de la polaritat en moviment/permanència, suggeriríem, és bàsicament equivalent --o almenys obre el camí-- a la transcendència de el que el mestre Hu es refereix com la polaritat de consciència tangible/consciència sense forma; i l'absorció del Po que vibra més densament en el Hun més subtil.

Per dir-ho d'una altra manera: el Po corporal serveix a l'eteri Hun --en el cultiu taoista-- en la mesura que les aparences de la ment esdevenen conscients d'elles mateixes, és a dir, conscients de la seva font & destinació en/com els huns: com les ones que prenen consciència de la seva naturalesa essencial com a aigua.