Taula de continguts
L'Escriptura va començar amb una llengua molt primitiva i va acabar amb una llengua encara més sofisticada que l'anglès.
La història lingüística de la Bíblia inclou tres llengües: l'hebreu, koine o grec comú i l'arameu. Al llarg dels segles que es va compondre l'Antic Testament, però, l'hebreu va evolucionar per incloure característiques que facilitaven la lectura i l'escriptura.
Moisès es va asseure a escriure les primeres paraules del Pentateuc, l'any 1400 a.C. No va ser fins 3.000 anys després, a la dècada de 1500 dC, que tota la Bíblia es va traduir a l'anglès, convertint el document en un dels llibres més antics que existeixen. Malgrat la seva edat, els cristians consideren que la Bíblia és oportuna i rellevant perquè és la Paraula inspirada de Déu.
Hebreu: llengua de l'Antic Testament
L'hebreu pertany al grup de llengües semítiques, una família de llengües antigues del Creixent fèrtil que incloïa l'acadi, el dialecte de Nimrod al Gènesi 10; l'ugarític, la llengua dels cananeus; i l'arameu, utilitzat habitualment a l'imperi persa.
L'hebreu s'escrivia de dreta a esquerra i constava de 22 consonants. En la seva forma més antiga, totes les lletres anaven juntes. Més tard, es van afegir punts i marques de pronunciació per facilitar la lectura. A mesura que avançava la llengua, s'hi anaven incorporant vocals per aclarir les paraules que s'havien tornat fosques.
La construcció de la frase en hebreu podria col·locar el verb en primer lloc, seguit delsubstantiu o pronom i objectes. Com que aquest ordre de paraules és tan diferent, una frase hebrea no es pot traduir paraula per paraula a l'anglès. Una altra complicació és que una paraula hebrea podria substituir una frase d'ús comú, que havia de ser coneguda pel lector.
Diferents dialectes hebreus van introduir paraules estrangeres al text. Per exemple, Gènesi conté algunes expressions egípcies, mentre que Josuè, Jutges i Rut inclouen termes cananeus. Alguns dels llibres profètics utilitzen paraules babilòniques, influenciades per l'exili.
Un salt endavant en la claredat va arribar amb la finalització de la Septuaginta, un 200 a.C. traducció de la Bíblia hebrea al grec. Aquesta obra va incloure els 39 llibres canònics de l'Antic Testament, així com alguns llibres escrits després de Malaquies i abans del Nou Testament. A mesura que els jueus es van dispersar d'Israel al llarg dels anys, van oblidar com llegir l'hebreu, però podien llegir el grec, la llengua comuna de l'època.
El grec va obrir el Nou Testament als gentils
Quan els escriptors de la Bíblia van començar a escriure els evangelis i les epístoles, van abandonar l'hebreu i van tornar a la llengua popular del seu temps, koine o grec comú. El grec era una llengua unificadora, escampada durant les conquestes d'Alexandre el Gran, el desig del qual era hel·lenitzar o difondre la cultura grega per tot el món. L'imperi d'Alexandre cobria el Mediterrani, el nord d'Àfrica i parts de l'Índia, per tant l'ús del grecesdevingué predominant.
Vegeu també: Quins són els 12 fruits de l'Esperit Sant?El grec era més fàcil de parlar i escriure que l'hebreu perquè utilitzava un alfabet complet, incloses les vocals. També tenia un vocabulari ric, que permetia matisos precisos de significat. Un exemple són les quatre paraules diferents del grec per a l'amor que s'utilitzen a la Bíblia.
Un avantatge afegit va ser que el grec va obrir el Nou Testament als gentils, o als no jueus. Això va ser extremadament important en l'evangelització perquè el grec permetia als gentils llegir i entendre els evangelis i les epístoles per ells mateixos.
L'arameu va afegir sabor a la Bíblia
Encara que no és una part important de l'escriptura bíblica, l'arameu es va utilitzar en diverses seccions de l'Escriptura. L'arameu s'utilitzava habitualment a l'Imperi Persa; després de l'exili, els jueus van retornar l'arameu a Israel on es va convertir en la llengua més popular.
La Bíblia hebrea va ser traduïda a l'arameu, anomenada Targum, en el segon període del temple, que va des del 500 a.C. fins al 70 d.C. Aquesta traducció es va llegir a les sinagogues i es va utilitzar per a la instrucció.
Els passatges de la Bíblia que van aparèixer originalment en arameu són Daniel 2-7; Esdras 4-7; i Jeremies 10:11. Les paraules aramees també es registren al Nou Testament:
- Talitha qumi ("Donzella, o nena, aixeca't!") Marc 5:41
- Ephatha (“Obriu-vos”) Marc 7:34
- Eli, Eli, lema sebaqtani (El crit de Jesús des de la creu: “Déu meu, Déu meu, per què m'heu abandonat?") Marc 15:34,Mateu 27:46
- Abba ("Pare") Romans 8:15; Gàlates 4:6
- Maranatha (“Senyor, vine!”) 1 Corintis 16:22
Traduccions a l'anglès
Amb el influència de l'Imperi Romà, l'església primitiva va adoptar el llatí com a llengua oficial. L'any 382 d.C., el papa Dàmas I va encarregar a Jeroni la producció d'una Bíblia llatina. Treballant des d'un monestir de Betlem, primer va traduir l'Antic Testament directament de l'hebreu, reduint la possibilitat d'errors si hagués utilitzat la Septuaginta. La Bíblia sencera de Jeroni, anomenada Vulgata perquè utilitzava el llenguatge comú de l'època, va sortir al voltant de l'any 402 dC
La Vulgata va ser el text oficial durant gairebé 1.000 anys, però aquestes Bíblies estaven copiades a mà i eren molt cares. A més, la majoria de la gent comuna no sabia llegir llatí. La primera Bíblia anglesa completa va ser publicada per John Wycliffe el 1382, basant-se principalment en la Vulgata com a font. Això va ser seguit per la traducció de Tyndale cap al 1535 i el Coverdale el 1535. La Reforma va provocar una gran quantitat de traduccions, tant en anglès com en altres idiomes locals.
Les traduccions a l'anglès d'ús comú avui inclouen la versió King James, 1611; Versió estàndard americana, 1901; Versió estàndard revisada, 1952; Bíblia viva, 1972; Nova versió internacional, 1973; Today's English Version (Good News Bible), 1976; Nova versió King James, 1982; i estàndard anglèsVersió, 2001.
Vegeu també: Lletra de Amazing Grace - Himne de John NewtonFonts
- The Bible Almanac ; J.I. Packer, Merrill C. Tenney; William White Jr., editors
- Com entrar en la Bíblia ; Stephen M. Miller
- Christiancourier.com
- Jewishencyclopedia.com
- Historyworld.net
